Ací de dansa horitzontal, res:
la nostra és vertical
cara a cara.
Ací cap dels dos
se sotmet.
Ens llancem a la batalla,
a la lluita d'arraps i mossos
per transgredir les lleis físiques
i ocupar -ambdós cossos-
el mateix espai.
El que importa és intentar-ho.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Yuhu! M'has recordat "les ganes infinites de follar" del Jaume Pérez Montaner i tot. Ara bé, davant la verticalitat, el poder no és el problema, el problema és repartir-lo: democràcia horitzontal, gràcies.
ResponEliminaDemocràcia horitzontal, directa i participativa (i pública, i de qualitat, i antipatriarcal, i tal...)
ResponEliminaSí... Hugo Jazz és molt gran també, xD
ResponElimina