Resposta a pregunta estúpida

No ho has entés,
encara.
A mi m'ha costat anys;
anys d'ésser roca de muntanya
amb arrels incrustades sota la pell eixuta
i fulles seques precipitant-se pels cabells.

I al final ho vaig captant:
no hi ha cap manera,
l'Univers no contempla cap possibilitat
de que tu visques en una casa aïllada
i jo no ressone entre les parets,
dolorosament blanques,
amb cada llepada oceànica i humida.

No existeix la més mínima probabilitat
de que jo em crega
la blancor insultant del paper on vull escriure,
i de que deixes de ser el significat primigeni,
anterior a aquests mots.